LA CAVERNA DE SANTANA

La vall de Ribeira esta situada al sud est de l’estat de Sâo Paulo a Brasil i es el punt d’unió de diferents Parcs Estatals i Àrees protegides. Entre aquests trobem el PETAR, que vol dir Parc Estatal Turístic del Alto Ribeira.

El localitzarem  al  marge esquerra del curs mig del riu Ribeira  entre les poblacions d’ Iporanga i Apiaí aconseguint altures que poden oscil-lar entre els 600 i 1.200 s.n.m. El PETAR esta drenat pels cursos dels rius Betari, Iporanga i Pilôes i va caient des de la Serra de Paranapiacaba cap a la Baixada Costeira, en una zona de transició anomenada Serranía do Ribeira dins del Planalto Atlântico. Dins aquesta  serranía, els rius es presenten dins de valls encaixades amb alt o mitja gradient, en els que localment es formen cascades. El Parc del PETAR es conegut arreu, pel seu patrimoni espeleològic, per ser a on es concentren en poc espai mes de 200 cavitats de bones dimensions i que fan que sigui el lloc amb mes densitat de cavernes del Brasil.

El carst del Alto Ribeira va esser descobert per 

Richard Krone, un naturalista que estudiava material paleontològic, arqueològic i etnogràfic i a l’hora va referenciar diferents coves de la zona. Moltes de les cavitats s’han format pel col-lapse de dolines que han deixat un avenc o cova caiguda, per la circulació subterrània, encara que també hi ha embornals importants. En tot cas i per les dimensions sempre ens trobem davant d’un carst tropical classic.

SITUACIÓ I LOCALITZACIÓ

Per accedir a la Caverna  de Santana prenem una carretera en molt mal estat que surt d’ Iporanga cap a Apiaí, i al cap d’uns 8 km trobarem el nucli de Santana habitat al costat del camí, un tros abans d’arribar a les cavitats. En aquest sector les coves mes grans son la de Santana també anomenada del Roncador, la Caverna de  Morro Preto, la Caverna de Agua Suja i la Caverna de Couto amb una fantàstica cascada d’aigua que cau  a prop de la riba del riu Betari, el qual alimenta també a la Caverna que visitarem.

La cavitat va ser catalogada per primera vegada com ja em dit, a l’any 1909 amb el nº 41 de Sâo Paulo per l’alemany Richard KRONE, i encara que es va visitar parcialment, no es va aixecar cap croquis tot i que ja es constatava que seria una de les cavitats mes grans de tot l’estat. Posteriorment a l’any 1975 diferents components del Centre Excursionista Universitari, van descobrir la sala Taqueupa que es la principal d’una xarxa de galeries que reben el nom de Rede Tatus que conte magnífics espeleotemes de tota mena.

 

Des de a les hores i fins el 

2007 només s’exploren petites noves sales i galeries de curt recorregut. A partir d’aquest any i sota la batuta del Grupo Pierre Martin de Espeleología, es refà correctament la topografia i se segueixen les xemeneies que porten als pisos superiors, arribant a un complex de recorreguts totalment inèdits i de gran recorregut. Per aquestes investigacions i seguiment al Setembre de 2012 es troba una gran sala que rep el nom de Pierre Martin que es va topografiar  al mes següent donant una superfície de 1200 m2 i deixant a la vista noves galeries al sostre que encara no han estat seguides.

La Caverna de Santana,  per alguns Sant’ Anna i d’altres del Roncador, neix com a embornal del riu Betari ressorgint quasi 9 km mes avall en una vall contigua. Vaig tenir la sort de visitar-la a l’any 2008 junt amb un guia del PETAR, que em va acompanyar i donar tota classe de detalls sobre la història i les característiques mes importants que tenia, permetent que accedís a tots els recorreguts que conformen la caverna.

L’entrada, tot i no ser molt espectacular te una aportació hídrica important, que dona com a resultat en la part baixa una circulació important, que lamina i erosiona el subsòl calcari i dona formes erosives molt avançades en aquest tram. A pocs metres de la entrada i traspassant el riu subterrani podem accedir a les galeries fòssils primàries de la cavitat, que ara s’aixequen entre 20 i 30 metres del riu actiu, i que com vaig poder comprovar tenen continuïtat per diferents punts, que cal seguir perquè es tracta del recorregut primigeni del riu sota terra, avui ja totalment sec i abandonat per la corrent, però encara actiu per la infiltració.

Actualment la topografia ens acosta als 8.500 metres de recorregut i als 65 metres de desnivell, encara que vistes les continuacions que hi ha, aquest recorregut es superarà fàcilment, tot i que el riu torna a sortir a l’exterior, però donat que a les galeries fòssils es desenvolupen canvis direccionals importants es superara de llarg les mides totals en poc temps.